Els germans Seritjol

Són bessons, divertits, intel•ligents, compromesos, senzills, sense pretensions, viuen i deixen viure, i el que per a mi és el més important: són bona gent.
Al Magí el coneixia quan estava a cultura a l’Ajuntament de Tarragona. I a l’Enric me’l va presentar un amic, un bon amic, que tenim en comú, el Jordi Tortosa, cap allà l’any 1996. Des de llavors, i de mica en mica, s’ha anat forjant una gran amistat. És d’aquelles amistats del primer cercle, i que com deia en un comentari de fa uns dies, ha valgut la pena aterrar a aquest món si del que es tractava, entre d’altres coses, era de gaudir de la seva amistat.
Amb ells he aprés moltíssimes coses. I espero aprendre moltes més. Són la universitat de carrer personificada. Difícilment els exampes amb un renúncio. Sempre la claven. Van de cara.
Els hi agrada sentar-se en una bona taula i gaudir tant del menjar com de la companyia.
Aquestes fotos, són fetes per l’amic Rafael López-Monné el dia 23 de setembre (Santa Tecla gloriosa), en un carrer de la Part Alta i que m’estalvio dir el nom per que si no l’any que ve hi haurà “oberbooking” i tampoc cal com si diguéssim. Per que ja em temo el pitjor, si aquest comentari ho llegeix segons qui, ja em veig sortint al programa de les festes de Santa Tecla de l’any 2009, i tampoc és això.
Doncs com us deia, les fotos són d’aquest esmorzar que fem el dia 23 al matí. Tot just quan estem acabant d’esmorzar, comença a pujar el Seguici Popular, per anar a l’Ofici. És un lloc i un moment màgic... i el millor de tot, estar gaudint de la companyia d’aquests germans.
Moltes gràcies amics, sou molt grans!

Això corria per les espanyes l'any 1932

Sense comentaris.

El ciclotour Tarragona 2017 recorrerà els municipis adherits a la Candidatura

A les 8 del matí del dia 19 d’octubre i des de el Moll de Costa del Port de Tarragona es donarà el tret de sortida al Ciclotour Tarragona 2017, que recorrerà 130quilòmetres a través de municipis adherits a la Candidatura als Jocs Mediterranis. Organitzat pel Club Ciclista Camp Clar per, segons el seu president, Diego Boss, “mostrar el nostre suport a la candidatura de Tarragona als Jocs de la millor manera que sabem fer-ho, és a dir, sobre la bicicleta”, la marxa cicloturista compta amb la participació de la Federació Catalana de Ciclisme i de l’Autoritat Portuària de Tarragona i està patrocinada pel Grup Vicsan.

Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Calafell, El Vendrell, Valls, Alcover, La Selva del Camp, El Morell, La Pobla de Mafumet, Constantí, Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca i de nou Tarragona. Aquesta serà la ruta que hauran de cobrir els participants, un màxim de 200 tal com especifica el reglament establert per l’organització, entre els quals destaca David Llauradó, medalla d’or en crono tàndem i medalla d’argent en persecució en pista als Jocs Paralímpics de Beijing ’08 ; David de la Fuente i l’exciclista professional Miguel Ángel Iglesias. Tots ells pedalejaran amb el mallot de Tarragona 2017 per promocionar la Candidatura.

Llauradó i Iglesias han assistit aquest matí a la presentació de la iniciativa que ha comptat amb la presència del regidor d’esports de l’Ajuntament de Tarragona, José Cosano, del delegat territorial d’esports de la Generalitat, Francesc Xavier Aguiló, del delegat territorial de la Federació Catalana de Ciclisme, Claudio Cattarin, i del representant del Grup Vicsan, Miquel Montserrat.

El president de Tarragona 2017, Mario Rigau, ha aprofitat l’ocasió per anunciar que el Ciclotour “marca l’inici d’un ampli calendari d’activitats esportives que es desenvoluparan durant els propers mesos per reforçar la Candidatura i demostrar la nostra capacitat organitzativa”.

El Xavi i la Laura

Corria el mes de juny del 1986, en ple segrest legal de l’exèrcit espanyol.
Escuela de Suboficiales, (a San Fernando – Cádiz - ). Haviem de començar el curs de caporal (de segona, no us penseu res estrany ara... l’últim que passava pel meu cap era quedar-me allà un dia més del que fos estrictament necessari), ... feia calor, molta calor; estàvem tots els "pelonets" fent-nos ordenadament les lliteres, jo pensant a qué collons fotia allà tenint la meva vida a Tarragona.
De sobte, em dóna per xiular l’himne del Barça, i un paio que tenia al costat em diu: ets català? (crec que va anar així), i li contesto que si: de Tarragona.
El que va ser un intercanvi tímid d’impressions, amb els dies es va convertir en una amistat. Una amistat que en un lloc com aquell, s’agraeix molt i fa molta falta.
Anàvem junts a tot arreu. Fins al punt de que com ell és ros i jo moreno, ens deien “Zipi i Zape”. Posteriorment, i quan van donar els destins de cadascú, ell es va quedar a Cádiz (a capitania), i jo vaig anar embarcat en un vaixell (per dir-ho d’alguna manera) anomenat “El Conde del Venadito”. Tot i que estàvem lluny l’un de l’altre, algun cop quedàvem i ens veiem.
Han passat els anys, i encara ens veiem regularment. L’última vegada aquest dissabte passat que és quan ens vam fer aquestes fotos.
Un dels secrets de tot plegat, però, és la seva dona la Laura. Durant uns mesos, masses mesos, no vam saber res l’un de l’altre ni l’altre de l’un i va ser ella qui va dir: “truca al Salvi i quedem” (la Laura, quan s’hi posa, s’hi posa....i pobre de tu que no creguis, xaval!!). I així va ser.
Han passat els anys, i em vist com les nostres vides han anat canviant; el primer pis; els respectius casaments; els naixements dels nostres fills i filles... que ens hem fet grans, vaja!.
Ell (el Xavi), és de Sants i ella (la Laura) de Gràcia (barreja explosiva!), i són d’aquell primeríssim cercle d’amistats que faries el que fos per ells. Son molt bona gent, i s’ho mereixen sobradament. És un luxe tenir-los com amics!.