L'ABEL

Ahir vam celebrar el sopar anual que organitza l’amic Albert Solà. L’Albert és el webmaster de la pàgina web http://www.nasticdetarragona.com/ i, cada any, mitjançant les votacions de les persones que participen a la web es lliura un premi al millor jugador del Nàstic. Enguany, el guanyador ha estat l’Abel Buades.
Tinc que confessar que no havia tingut la oportunitat de parlar amb ell d’una manera distesa i propera com vaig fer-ho ahir. Després del sopar, tot anant cap a casa, vaig arribar a la conclusió de que l’Abel és un tros de jugador dins el camp, però fora és una gran persona. Dic persona, per que sovint associem – i jo el primer – a jugador de futbol-ruc integral. Com tot a la vida, hi ha de tot. I l’Abel és una persona amb el cap molt ben amoblat. És una persona propera, dialogant, en definitiva una bona persona.
Durant el sopar, vaig tenir la oportunitat d’intercanviar opinions i comentaris amb ell i realment és un professional com una casa de pagès. La setmana passada va haber de passar pel quiròfan per unes calcificacions al turmell. L’Abel ha jugat partits infiltrat, i això no ho sabia ningú. Si fós un altre, i ara tampoc cal dir noms, haguéssim viscut el procès com una telenovela del migdia. Que si molèsties per aquí, que si el pubis per allà, que si els isquiotibials, que si els abductors... o sigui, collonades!.
Ell s’ha operat quan ha vist que l’equip ja tenia gairebé la salvació a la butxaca. Això es diu compromís i respecte amb el club i l’afició. Sense fer soroll, sense declaracions.
Va ser una nit intensa, i que guardaré molt bé a la meva memòria amb un bon record.
Abel: ... CHAPEAU!

L’”ANTONIU” PINILLA

Així és com li diem uns quants amics de la zona de preferent. El passat diumenge, l’”Antoniu” va jugar el partit 200 amb la samarreta del Nàstic. Això no ho pot dir tothom. Per tant cal felicitar-lo. El Pinilla – que encara maravilla- va venir de la ma de Josep Maria Nogués la temporada 2001-2002 procedent de la UD. Salamanca. Va ser la temporada en que el Nàstic va pujar a segona divisió després de més de vint anys per la segona b i fins i tot per tercera divisió. Calia reforçar l’equip i ell va venir a ajudar a mantenir el Nàstic a segona. No va ser així, i l’any següent vam tornar a baixar a la maleïda segona b. Aquell estiu va ser dur per l’Antoni. Formava part d’un grup de jugadors descartats (Pinilla, Luna, Vaqueriza, i un quart que ara no recordo) i fins i tot es va entrenar a banda de la resta de la plantilla. El malson va acabar i el nou entrenador de llavors: Carlos Granero, va tornar a confiar amb ell jugant un total de 12 partits (entre sencers i començats), i mica en mica l’Antoni es va tornar a trobar a ell mateix.
Actualment, és un dels capitans de l’equip i el seu bagatge és encomiable. Juga un paper fonamental tant dins com fora del vestuari. Cada any, per aquestes dates, es parla de la seva continuitat – per allò de l’edat-, però el Pinilla és el Pinilla i estic segur que un altre “anyet” aguantarà. Haurien d’apendre d’altres jugadors molt més joves que ell a treballar com ell treballa, suar la samarreta i sentir l’escut.
En el cas de que enguany plegui, cal incorporar-lo INMEDIATAMENT al cos tècnic del club. No es poden deixar escapar persones amb aquest carisma i amb els coneixements del futbol modern com te l’Antoni Pinilla. Ja l’han cagada prou vegades deixant marxar a jugadors que han estat referent al club (parlo dels Santi Palanca, Ismael Bañeras, Jordi Filgueira, Romà Cunillera, Santi Coch, etc...), com a mínim l’any passat ens vam quedar al Josep M. Serrano. Espero que amb l’Antoni Pinilla facin el mateix. Si voleu saber més sobre l’Antoni Pinilla, cliqueu aqui.