Passo tot seguit a explicar-vos el problema que em ve de front sense que jo l’hagi cridat ni l’hagi provocat, i al que només veig, ja us ho avanço, una solució de consens i dialogada, a veure si tots plegats arribem a una entesa blocaire que ens retorni a l’estat de pau i tranquil·litat del que tots i totes gaudíem fa només uns dies enrera.
Fa unes quantes jornades em van comunicar els amics del sindicat ASEMIT, que em concedien el PREMI “tió xerraire”. Reconec que em vaig sentir molt sorprès per aquesta distinció i al mateix temps, força estranyat, perquè no sabia que tal cosa existia. Em sento agraït però de moment no vull definir la meva postura al respecte ni dir públicament si accepto o no aquest premi per al meu blog. Fins aquí tot seria bufar i fer ampolles, però és que la cosa va més enllà, i me n’adono quan visito i em passejo pels altres blogs amics: el de l’Òscar Ramírez, el del Josep M. Yago, el de la Zel, el de Té la Mà Maria i encara d’altres, i veig que tots ells tenen un post en el que mostren la seva discrepància amb ASEMIT, obertament i sense embuts, per una acció ben concreta que ASEMIT va portar a terme i amb la que els blocaires no estan d’acord.
El problema ara, per a mi, no és petit que diguem. Conec a totes les parts implicades del “merder” blocaire, i els que no conec tant ni des de fa tant de temps, em cauen de puta mare (la Zel, Té la Mà Maria, La garrofa de Mont-roig, etc). Conec personalment des de fa molts anys a l’Òscar Ramírez, també conec al Josep Maria Yago i mereixen tot el meu respecte i les meves simpaties. També conec a alguns membres destacats del sindicat ASEMIT (com conec a altres persones d’altres sindicats, partits polítics, entitats, etc...) i també em cauen bé.
He llegit el que he rebut al meu correu electrònic i el que s’ha publicat i, què voleu que us digui, em sap molt de greu, i no només perquè em trobo al mig del “fregao” (d’altra banda us he de dir que sempre ha estat la meva especialitat), si no perquè a més, no sé cap a on collons tirar. I com deia aquell, “eso jode”.
Us puc fer una proposta?
Què us sembla si quedem un dia i en parlem tranquil.lament?. Creieu que es pot arribar a una entesa?. Esteu tan i tan emprenyats que no cal quedar, o pel contrari, creieu que podem quedar un dia, fem una cervesa provem d’arribar a una entesa?.
Digueu-me alguna cosa, si us plau!!
Fa unes quantes jornades em van comunicar els amics del sindicat ASEMIT, que em concedien el PREMI “tió xerraire”. Reconec que em vaig sentir molt sorprès per aquesta distinció i al mateix temps, força estranyat, perquè no sabia que tal cosa existia. Em sento agraït però de moment no vull definir la meva postura al respecte ni dir públicament si accepto o no aquest premi per al meu blog. Fins aquí tot seria bufar i fer ampolles, però és que la cosa va més enllà, i me n’adono quan visito i em passejo pels altres blogs amics: el de l’Òscar Ramírez, el del Josep M. Yago, el de la Zel, el de Té la Mà Maria i encara d’altres, i veig que tots ells tenen un post en el que mostren la seva discrepància amb ASEMIT, obertament i sense embuts, per una acció ben concreta que ASEMIT va portar a terme i amb la que els blocaires no estan d’acord.
El problema ara, per a mi, no és petit que diguem. Conec a totes les parts implicades del “merder” blocaire, i els que no conec tant ni des de fa tant de temps, em cauen de puta mare (la Zel, Té la Mà Maria, La garrofa de Mont-roig, etc). Conec personalment des de fa molts anys a l’Òscar Ramírez, també conec al Josep Maria Yago i mereixen tot el meu respecte i les meves simpaties. També conec a alguns membres destacats del sindicat ASEMIT (com conec a altres persones d’altres sindicats, partits polítics, entitats, etc...) i també em cauen bé.
He llegit el que he rebut al meu correu electrònic i el que s’ha publicat i, què voleu que us digui, em sap molt de greu, i no només perquè em trobo al mig del “fregao” (d’altra banda us he de dir que sempre ha estat la meva especialitat), si no perquè a més, no sé cap a on collons tirar. I com deia aquell, “eso jode”.
Us puc fer una proposta?
Què us sembla si quedem un dia i en parlem tranquil.lament?. Creieu que es pot arribar a una entesa?. Esteu tan i tan emprenyats que no cal quedar, o pel contrari, creieu que podem quedar un dia, fem una cervesa provem d’arribar a una entesa?.
Digueu-me alguna cosa, si us plau!!
